dimarts, 24 de març del 2015

Capítol 8

La Nataly li va demanar a la Cristina si podien anar a casa seva a fer un pastís, perquè ella no tenia forn a casa. Era molt important per a ella ja que al dia següent feien a la seva escola una recollida de diners per a les colònies mitjançant la venta de pastissos fets pels alumnes. Van quedar i van fer el pastís, i la Nataly li va dir amb tristesa a la Cristina que ningú de la seva família podia anar a veure-la a la festa, aixi que al dia següent la Cristina es va presentar amb un somriure a la venta de pastissos i va arrassar amb la paradeta. Després van fer una quina, però no van guanyar res apart d'una tarda molt simpàtica i 2kg més.



Capítol 7

La Cristina i la Nataly van quedar amb en Felix i en Xiao per anar a patinar sobre gel, cosa que a en Xiao no li va agradar gaire i es va voler retirar, però.. no va poder! Amb la insistència de tots tres va acabar patinant, amb unes quantes caigudes de cul, però ho va fer! En tot moment la Nataly va estar ajudant a en Xiao a apendre, fins que aquest es va fartar i va decidir quedar-se a una cantonada tirant boles de neu a tot "quisqui".Tot van ser bromes i rialles, fent d'aquella una tarda molt especial.




dissabte, 17 de gener del 2015

Capítol 6

La Nataly i la Cristina van quedar amb la mentora Laia i la seva mentorada Maria Luisa per a triar i fer unes manualitats per a un Regal Invisble de Rossinyols que s'estava organitzant. Com les dues mentorades viuen molt a prop van quedar per la seva zona a buscar materials. Després van anar pel barri vell de camí a la casa de la Laia.


Pel camí van participar totes en una campanya per ajudar a la gent que pateix la malaltia del càncer. Les mentorades van quedar ben pintades!



Un cop van arribar a casa de la Laia es van posar mans a l'obra


 i el resultat, després d'un matí molt divertit va ser aquest:


Àlex i Lamine... esteu preparats? 
PD: Les fotografies han estat penjades després de donar el regal.

Capítol 5

La Nataly i la Cristina van quedar per anar a fer un picnic amb un altre mentor (en Felix) i un altre mentorat (en Xiao), sense oblidar-nos de la parella canina!!! Dos gossetes que no van deixar indiferents a cap dels dos mentorats. Van anar a un bosquet a prop de Palau i van jugar i riure, cosa sorprenent ja que en Xiao no parlava bé el Català. Després de fer bromes, mímica i tirar pals al gossos es va sentir un soroll de panxa general... Hi havia molta gana! Sobretot amb l'oloreta a truita de patates, el  bon gust del pà amb tomaquet i el caprici d'un croissant de xocolata. La tarda va passar volant i es va fer fosc així que van decidir tornar plegats a casa dels nens, per a que els pares no es preocupessin, casi rodolant pel terra de lo plens que estaven, però amb rialles, il·lusió i una mica de fred! 





dissabte, 29 de novembre del 2014

Capítol 4

La Cristina va anar a buscar a la Nataly a l'escola i ella li va ensenyar tots els racons d'aquesta: El racó dels cómics, el racó del puff, les aules de cada curs, el seu pati, els llibres de Sant Jordi... I després de tota la ruta, la Cristina li va donar un entrepà a la Nataly, cosa que li va fer molt de riure, tant a ella com a les seves amigues. Més tard la Cristina va descobrir que les nenes d'11 anys no poden menjar-se un entrepà de mitja barra de pa... Però seguint amb la nostre història, la Cristina va anar a veure a la Nataly a fer el seu extraescolar: Patinatge. Va ser impressionant! La Nataly feia voltes per aquí i per allà mentres patinava amb molta gràcia, amb una melodia d'Enya sonant de fons.


Quan l'entrenament va acabar  les dos es van retrobar i van parlar de tot, mentres anaven a pendre un cacaolat ben calent. I la seva trobada va acabar de la forma més dolça possible:


Continuarà...

diumenge, 23 de novembre del 2014

Capítol 3

La Cristina va anar a buscar a la Nataly amb il·lusió i un xic d'inseguretat. Mentres picava al timbre va pensar si la Nataly s'avorriria amb ella, però una veu dolça va aturar els seus pensaments saludant. La Nataly va sortir disparada cap a la Cristina i la va abraçar. Després li va ensenyar amb tot detall el seu barri, cada racó important per ella: On anava a patinar, l'escola del seu germà, un parc on li agradaria anar (però no podien anar perquè portava pantalons blancs i no es podia tacar), la seva escola i molts altres petits racons. Van acabar tirant-se les dues pel tobogan del parc amb la jaqueta de la Cristina per protegir els pantalons blancs de la Nataly i van riure molt. També van anar a un bar i van pendre un cacaolat ben calent, mentres feien un joc: cada una havia de dibuixar coses que els hi agradaria fer durant el projecte i l'altre havia d'endivinar-les sense dir ni una paraula. Totes les idees van agradar i el joc va despertar una gran il·lusió i moltes ganes de divertir-se i compartir.

Continuarà...

 



Capítol 2

Havia arribat el moment i la Cristina estava dels nervis. Tothom ja havia arribat: els mentors, els mentorats i les seves families, la gent encarregada d'organitzar el projecte i... la televisió! Però hi havia algú que faltava... la Nataly. La Cristina es va preocupar ja que l'acte estava a punt de començar i ella no hi era, però de cop una nena menudeta amb un abric marró va creuar la sala i es va sentar amb la resta de nens. Era ella. Més preciosa del que s'imaginava.
L'acte va anar molt bé, amb presentacions i un joc per trencar el gel. En el moment que es van trobar, la Cristina va saber que aquella petita i ella farien un gran equip. Quan va acabar, van xerrar plegades mentres berenaven i van quedar per aquell mateix diumenge.

Continuarà...